Aquest llibre és una bella història d?amor, i també unainterrogació sobre el significat del que és específicamenthumà, i està escrit, a més, amb una brillantor literàriaexcepcional. Després d?haver estat detingut per primercop el 1934, el poeta Óssip Mandelstam, un dels mésgrans del segle xx, va estar-se a l?exili a Vorónej duranttres anys fins a la seva deportació. La mort li va arribarel 1938, en un camp de trànsit cap a Sibèria. La seva víduava aconseguir escapar i va sobreviure com a professorad?anglès en petites ciutats de províncies, fins que el1956 li va ser permès de tornar a Moscou. Allà va començaraquest relat, un dels més commovedors del seglexx, en què, amb un detall extraordinari, explica lestràgiques vivències del seu marit i els seus companys degeneració. La sensacional lucidesa que traspua, la sevaadmirable serenitat en la lluita contra la barbàrie i el seuconeixement de primera mà del món intel·lectual de laRússia d?aquell període fan d?aquest llibre un documentmagnífic, així com una experiència lectora inesborrable.
