Els llibres els fan els llavis, així resava un vell proverbi romà. Els llavispronuncien les paraules de les llengües, en les quals ens expressem, les paraules ens fanhumans. Construïm el nostre món, a vegades el somiem i d’altres ens refugiem en lesparaules de la seva crueltat. Aquestes paraules, escrites en l'aire d'una conversa o enaquest parlar tot sol del pensament, a vegades busquen perpetuar-se, sigui en una actanotarial, en una transacció mercantil, en un pensament filosòfic, en el relat fictici d'unavida o en el poema precís i profund que vol deixar rastre del nostre viure. Convertidesen paraula escrita, surten a la trobada d'aquest preciós instrument que és el llibre, aquestinvent humà útil i necessari per conservar la nostra memòria o per a escriure, en ell, elfruit de la nostra imaginació.
