Aquest treball intenta aproximar-nos a la vida social i política de Ferreries durant la Segona República i la Guerra Civil. Les eleccions del 12 d'abril de 1931 dibuixaren un poble maracadament conservador dins d'una illa políticament republicana. L'Església ferrerienca no va veure amb bons ulls la implicació de la República i s'alineà amb el pensament dominant dintre de l'Església espanyola, que veia en el nou règim un atac contra la religió catòlica i les tradicions conservadores. Al mateix temps la distribució de la terra i l'àmbit plenament rural de la societat ferrerienca evidenciaren una postura extremadament tradicionalista i tancada amb relació a les idees provinents del moviment obrer. Quan esclatà la guerra, Menorca es mantingué fidel a la República, i, sobretot durant els primers mesos, els conservadors ferreriencs patiren la repressió dels sectors més descontrolats de la guarnició republicana. Aquesta repressió d'invertí a partir del febrer de 1939 i portà molts ferreriencs a les presons i als camps de concentració del franquisme.
