En Carles Vila ambicionava una maduresa tranquil·la. Estava a punt de fer-ne quaranta. Les nenes gairebé pujaven soles. Estava cada cop més convençut que la vida era un bumerang que l’havia portat lluny, però que acabaria deixant-lo suaument a la porta del bar d’on havia sortit, l’enyorat Mars del Carib. S’equivocava. Un embaràs inesperat li barra el camí de la llibertat i el porta a enfrontar-se a la realitat formada per l’expectativa d’una família nombrosa, una feina tediosa, pares ultraconservadors, sogres benpensants i un dolor d’estómac emprenyador que no acaba de marxar. Mal bon pare relata amb humor descordat la vida d’en Carles durant els mesos de gestació de la Mariam. Un antiheroi del nostre temps condemnat a arrossegar el pes de la paternitat incessant, amb paciència infinita, obligat a decidir què vol ser quan sigui gran. Mal pare? Bon pare? Sigui com sigui, Carles Vila, t’hauràs d’arremangar.
