La poesia grega antiga és l’única poesia de tota la història de la literatura occidental que no té tradició prèvia. La seva originalitat és absoluta. Per això, i també perquè ben aviat fou convertida en clàssica, en un model a imitar, no hi ha cap aspecte de la tradició poètica posterior que no en depengui, ni cap que pugui ser explicat sense haver-s’hi de referir. Un poema en el sentit modern de la paraula, a Grècia, no va existir mai. Els textos escrits que ens han pervingut d’autors com Arquíloc, Cal·lí, Tirteu, Semònides, Soló, Mimnerm, Focílides, Hipònax, Anànios, Xenòfanes o Teognis són l’únic vestigi que ens queda d’un fenomen que els unia inextricablement a una certa música i a un cert cant que el temps ha engolit per sempre. La poesia lírica grega, en tot el seu esforç per capturar l’instant, es divideix en quatre gèneres: elegia, iambe, cançó mèlica i cançó coral. Aquest llibre presenta, per primera vegada, el que ens resta dels dos primers en edició bilingüe: grec antic català.
