"Què fa que els clàssics perdurin en el temps? Potser la possibilitat que allò que expliquen toqui alguna cosa universal que, anys enllà, segueixi interpel·lant-nos. Les relectures, en diferents èpoques, ens aporten noves aproximacions als textos. Quan aquestes relectures es converteixen en reescriptures, proposen un diàleg asincrònic i actualitzat amb les obres: qüestionen i posen el dit a la llaga d’aquells aspectes que, per mentalitat dominant, opressió, descuit o costum, han quedat al marge. Les reescriptures són, també, un exercici d’imaginació i de restitució que ens confronta amb el que està establert, i a més ens obliguen a mirar la història des d’una altra perspectiva que permet desplegar noves vies d’interpretació que esperonen, fins i tot, la possibilitat d’una certa justícia."
