JOSEP IBORRA (Benissa, 1929-València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d’assaig literari: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s’ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018). Este es el 2 volumen de Una literatura possible.
