A Vilalba dels Arcs (Terra Alta), la Guerra Civil hi va arribar amb tota la seva virulència el 22 de juliol de 1936, data a partir de la qual s’inicia una espiral de violència i repressió que s’allargaria fins al 1945. Primer, a l’estiu de 1936, de la mà dels defensors de la legitimitat republicana; i després, a partir de l’abril de 1938, per part dels vencedors de la guerra i els tribunals franquistes. Des de la teoria de l’alçament de 1936 —que assenyala Vilalba com l’única població de les Terres de l’Ebre on hauria triomfat la rebel·lió militar— fins a la documentació del jutge especial per a Vilalba de 1943 —l’únic cas en tot Catalunya en què les autoritats franquistes endeguen un procés per posar fre a la repressió indiscriminada—, aquest treball analitza les causes i les conseqüències d’aquella violència per tal de recuperar la memòria de les víctimes.La guerra i el franquisme van propiciar un clima en què la violència política i les revenges personals van trobar terreny adobat, fins al punt que, en alguns casos, s’arriba a desdibuixar la línia entre víctimes i botxins.
