Nascut al poble aragonés de Fortanet; emigrat amb dotze anys a València; botiguer del barri del Mercat; amic primer de Constantí Llombart i, després, també de Teodor Llorente; conegut de Blasco Ibáñez i lloat pòstumament pel novel·lista; poeta primer en castellà i després en valencià; fundador de Lo Rat Penat i mort sense voler-ho a la manera dels romàntics europeus... Víctor Iranzo i Simón (1850-1890) ajuda a entendre tota una època de la història de la nostra llengua i literatura i a compendre també, i més enllà de tòpics i reduccionismes, la Renaixença. Al capdavall, fou molt més que un moviment literari conservador i repetitiu. I molt més que el fracàs al qual de vegades s’ha al·ludit i que tanta tinta ha provocat. La Renaixença permeté, sense anar més lluny, que aquell xiquet nascut a l’Aragó escrivira, pocs anys més tard, alguns dels millors versos valencians d’aquest moviment cultural i literari. I aquesta obra intenta explicar per què.
