Unes quantes precisions. Aquest text es va escriure el 2002, quan estava duent a terme les investigacions necessàries per a un altre llibre, publicat posteriorment. Va néixer de l’encontre entre les tesis d’un investigador alemany inassequible—Theweleit—i el text d’un feixista belga que, a través del joc de les imatges i de la llengua, deixa entreveure en l’obra l’estructura del seu pensament. El fet que escrigués en francès m’ha permès d’intentar una anàlisi més aprofundida de certes intuïcions i dur a terme una verificació experimental d’una determinada teoria del feixisme, la que proposa Klaus Theweleit. Aquesta teoria, com es podrà veure, té la seva part de veritat i, igual que altres línies de pensament que també he pogut explorar, té avingudes, dreceres, cul-de-sacs o brusques immersions en la foscor que toca sense mai abastar-los. En efecte, l’objecte d’aquesta, sigui quin sigui el rigor amb què es delimiti, sempre s’escapa per una altra banda; sempre les seves profunditats posades al descobert es desdoblaran en altres profunditats insospitades i replegades sobre elles mateixes, de vegades per formar una única superfície llisa, insípida, banal, però sempre a punt per tornar a ensorrar-se sota els peus d’aquell que s’hi aventuri.
