07 d'abril
El 7 d'abril de 1989, mentre navegava submergit davant la costa noruega, es va produir un incendi en el submarí soviètic K-278 Komsomolets. Les flames no van afectar inicialment el reactor nuclear i la nau va poder emergir. Però la tripulació no va poder extingir l'incendi i el submarí es va enfonsar unes hores més tard, causant la mort, per foc o hipotèrmia, de 42 dels seus 69 homes.
La tràgica lluita dels mariners en un mar hostil ha inspirat intenses novel·les com 'Pescador d'Islàndia' (Adesiara) de Pierre Loti. El 1886, aquest apassionat oficial de l'armada francesa va escriure una de les seves novel·les més evocadores. Hi narra les penúries d'un grup de pescadors de bacallà bretons que feinegen en les inhòspites aigües boreals. El mar hi és descrit com una divinitat ferotge i venjativa que destrueix capritxosament a aquells que gosen endinsar-s'hi.
08 d'abril
El 8 d'abril de 2013 va morir Margaret Thatcher, una líder conservadora que va tenir una enorme influència en la societat britànica.
La novel·la 'El passat' de Tessa Hadley no parla del passat polític del Regne Unit, sinó del passat de tres germanes i un germà que cada estiu es retroben a l'antiga casa pairal a l'oest d'Anglaterra. Cada un dels personatges descriu les dificultats dels anys viscuts en el marc dels canvis de la societat anglesa contemporània, cada cop més escorada cap a la dreta. 'El passat' (Edicions de 1984) descriu la fondària, subtilesa i intensitat dels vincles entre germanes.
09 d'abril
El 9 d'abril de 1821 va néixer el poeta Charles Baudelaire, que va desplegar una intensa vida bohèmia, plena d'excessos i diversió. Als 46 anys, finalment, va poder reposar en ser enviat a la tomba per la sífilis. L'abraonat Baudelaire tenia trenta anys quan va crear la poesia moderna, és a dir, la poesia tal i com l'entenem avui, deslligada de les arrels líriques i bucòliques medievals, fent-la prou sincera com per expressar la vivència buida i enrarida dels habitants de les ciutats modernes.
L'obra emblemàtica del poeta maleït és 'Les flors del mal' (Proa) publicada el 1857 que va ser de seguida considerada immoral. La poesia, segons la legalitat francesa vigent, no havia de lloar la brutícia, no podia pretendre convertir el fang en or.
10 d'abril
El 10 d'abril de 1966 va morir en un poblet de l'oest d'Anglaterra l'escriptor Evelyn Waugh. Va ser mestre d'escola i corresponsal de guerra el 1935 a Abissínia, on va ser enviat per informar sobre la invasió colonial italiana ordenada per Mussolini. Així que Waugh sabia molt bé de què parlava quan tres anys més tard va publicar 'Notícies fresques' (Comanegra).
El protagonista d'aquesta sàtira sobre el periodisme és un jove tanoca anomenat William Boot a qui envien per error a l'Àfrica amb la missió de cobrir un conflicte en un país anomenat Ishmaèlia, del que no en sap absolutament res. Malgrat la seva ineptitud i mala sort, Boot aconseguirà topar amb una autèntica exclusiva. En anglès, d'una notícia exclusiva se'n diu 'scoop', que és el títol original de la novel·la.
11 d'abril
L'11 d'abril de 1814 Napoleó va firmar el tractat de Fontainebleau gràcies al qual les potències europees aconseguien la seva abdicació, concedint-li el ridícul privilegi de regnar la minúscula illa d'Elba. L'any següent, Napoleó fugiria de l'illa, recuperaria el poder per tornar a ser derrotat a Waterloo. Aquest cop l'enviarien a una illa més remota, al mig de l'Atlàntic.
Albert Sánchez Piñol retrata un Napoleó dolgut i cruel a 'El monstre de Santa Helena' (La Campana) quan Chateaubriand, que havia estat un home de confiança, arriba a l'illa amb l'amant, la marquesa de Custine, que anota el viatge al seu diari. Aviat, però, els nouvinguts seran testimonis d'un horror inimaginable.
12 d'abril
El 12 d'abril de 1964 va morir a Barcelona el periodista Agustí Calvet, més conegut com Gaziel. Va ser director de La Vanguardia entre 1920 i 1936. En esclatar la Guerra Civil i la revolució anarquista a Barcelona, va haver de fugir per tornar a Catalunya el 1940, quan les autoritats feixistes espanyoles el van jutjar per les seves idees catalanistes i republicanes.
Entre 1938 i 1947, Gaziel va escriure quatre textos històrics on buscava les arrels i una explicació del perpetu conflicte entre Catalunya i Espanya. Ara s'editen aquelles reflexions amb el títol 'Quina mena de gent som. Quatre assaigs sobre Catalunya i els catalans (1938-1947)' (Diëresis).
13 d'abril
El 13 d'abril de 1983 va morir a Girona l'excepcional escriptora Mercè Rodoreda, autora de novel·les memorables com 'La mort i la primavera' o 'La plaça del Diamant'. Un fet sorprenent de la seva carrera és que va escriure una part molt considerable de les seves obres en només set anys frenètics, entre 1959 i 1966.
Per entendre aquest fet sorprenent i altres aspectes personals de la seva vida, agra i exigent, et recomanem 'Retrat de Mercè Rodoreda' (Anagrama) de Mercè Ibarz.
14 d'abril
El 14 d'abril de 1986 va morir a París la filòsofa existencialista i novel·lista francesa Simone de Beauvoir, que va definir el feminisme com 'una manera de viure individualment i una manera de lluitar col·lectivament'. Beauvoir va escriure 'El segon sexe' on defensa que el concepte de dona, tal i com s'entén a Occident, és una simple construcció social.
Però el text més personal que va escriure va ser la crònica de la mort de la seva mare, Françoise, l'any 1964. 'Una mort molt dolça' (Angle) aplega pensaments i sentiments d'una tendresa i emoció corprenedores. Ningú va escriure, a la seva mort, cap text com el que ella dedica a la seva mare.
15 d'abril
El 15 d'abril de 1955 es va inaugurar en un solar més aviat trist de l'avorrida ciutat de Des Plianes, Illinois, un petit establiment d'entrepans de carn picada anomenat McDonald's. El lloc va ser molt apreciat entre les persones que sempre tenen pressa perquè s'hi despatxaven els entrepans a una gran velocitat.
L'atabalament és habitual en la cuina de qualsevol restaurant i, per evitar accidents, quan algú tragina una olla calenta, sol avisar cridant 'cremo!'. Així que 'Cremo!' (Columna) és el títol del nou llibre de Maria Nicolau, on comparteix anècdotes, pensaments i receptes.
16 d'abril
El 16 d'abril de 1896 a la població romanesa de Moineşti l'inclassificable artista i poeta TristanTzara, fundador a Zúric del moviment dadaista, una de les coses més boges que va parir l'eixelebrat segle XX. El dadaisme va ser una estimulant demostració que l'humor podia ser art, o que l'art podia ser humor.
Actualment, pots llegir les abonyegades històries que David Sedaris aplega a 'Panxacontent' (Comanegra), on retrata amb sarcasme personatges dadaistes que no saben que són dadaistes, cosa que encara fa més gràcia.
17 d'abril
El 17 d'abril de 1946 l'estat francès que sortia de la Segona Guerra Mundial va abandonar un territori immens situat al sud de Turquia, que es va independitzar amb el nom de Síria, amb capital a Damasc. Les potències colonials impedien així la creació d'una gran nació àrab i creaven un país definit per fronteres arbitràries. El 2011 es va desfermar en molts països àrabs una onada alliberadora. També a Síria, on la gent va desafiar el règim de Baixar al-Àssad. Deu anys abans, aquest oftalmòleg havia tornat precipitadament de Londres per succeir el seu pare, Hafez al-Àssad, que havia governat tres dècades amb el suport de l'URSS. Trobareu la crònica d'aquesta revolta a 'Síria, els rostres de la revolució' (Ara Llibres) escrita pel corresponsal Oriol Andrés Gallart.
18 d'abril
El 18 d'abril de 1958 un tribunal nord-americà va declarar que el poeta Ezra Pound podia ser alliberat de l'hospital psiquiàtric on era internat des del final de la Segona Guerra Mundial. L'arrauxat Pound tenia ja més de 70 anys i formava part de l'anomenada Generació Perduda al costat de noms com Faulkner, Scott Fitzgerald, Steinbeck, Dos Passos o Hemingway. L'havien empresonat per haver estat propagandista dels règims feixistes fins al punt que el 1943 Mussolini va anomenar-lo president de la fantasmal República de Saló. Abans d'aquesta deriva, Pound va viure a la capital de França on va coincidir amb altres americans. Si llegiu 'París era una festa' (Viena) d'Ernest Hemingway viatjareu al París bohemi i de lloguers barats dels anys 20.
19 d'abril
El 19 d'abril de 1819 va néixer a Sant Feliu de Guíxols Pere Caimó, polític republicà que entre setembre i octubre de 1869 va encapçalar l'aixecament federalista conegut com La Rosa de la Bisbal, que va mantenir en escac durant dos mesos a les tropes de la corrupta monarquia espanyola. En fracassar la revolta, Caimó va ser condemnat a mort, però no va acabar aquí la seva història. Per saber-ne el final, cal que llegiu la intensa novel·la 'El federal' (Proa) de Sebastià Alzamora, protagonitzada per Pere Caimó i Isabel Vila, una de les pioneres del sindicalisme català.
20 d'abril
El 20 d'abril de 1993 va morir l'entranyable còmic mexicà Fortino Mario Alfonso Moreno Reyes, més conegut com Cantinflas. Cantinflas va triomfar en el cinema amb un humor que no tenia res a veure amb el gag físic de cops i caigudes, sinó en la seva al·lucinògena capacitat de fer raonaments portant-los a l'extrem, 'ad absurdum'. Ara podeu reconèixer alguna cosa d'aquell heterodox estil argumental llegint 'Ments preclares. El llibre dels idiotes' (La Vanguardia) recull d'articles de Quim Monzó.
21 d'abril
El 21 d'abril de 1941 va néixer a Vic la ninotaire i extraordinària persona Pilarín Bayés i no se'ns acudeix millor manera de celebrar el seu 83è aniversari que tornant a obrir un dels seus molts llibres, un de ben especial que repassa la seva vida. '1000 motius per viure' (La Galera) evoca infinitud de moments preciosos que la Pilarín ha anat engranant durant una vida feliçment extensa, viscuda amb il·lusió inesgotable i una feina inacabable, inspirada i lluminosa. Pilarín és un monument vivent i rialler. Per molts anys!
22 d'abril
El 22 d'abril de 1899 va néixer en una família aristocràtica de Sant Petersburg l'escriptor Vladímir Nabókov. Quan va triomfar la revolució bolxevic, la seva família va fugir a Crimea. El 1922 el seu pare va ser assassinat, va viure a Berlín i Londres, el seu germà va morir en un camp de concentració i ell s'estableix als Estats Units, on va desenvolupar una intensa carrera universitària. Nabókov va escriure novel·les extraordinàries però és en el seus contes on sovint expressa una commovedora ironia melancòlica, parlant de l'exili, la memòria, la seva escapçada identitat russa i l'absurd del cruel segle XX que li va tocar viure. Teniu tretze contes preciosos a 'Senyals i símbols' (Godall).
23 d'abril
El 23 d'abril de 1981, mentre a les parades de Sant Jordi es venien els seus llibres, Josep Pla va morir a la seva casa, el Mas Pla, a Llofriu. Tenia 84 anys i la seva carrera literària va quedar definida pel seu suport al bàndol feixista durant la guerra civil. Al llarg dels anys, Josep Pla va crear un personatge públic sorrut i jovialment cínic que observava la vida sense tacar-se les mans. Ara l'excel·lent biografia escrita per Xavier Pla mostra un escriptor que sempre es va preocupar per mantenir i enfortir les seves relacions sentimentals, familiars i d'amistat. Trobareu aquest Pla persona a 'Un cor furtiu. Vida de Josep Pla' (Destino).
24 d'abril
El 24 d'abril de 1731 va morir a Londres Daniel Defoe, comerciant de vi, recaptador d'impostos, pamfletista i un dels que podem considerar primers escriptors professionals de la història, ja que va publicar una gran quantitat de títols. Dotze anys abans de morir va escriure el llibre més conegut on narrava les tristes vicissituds d'un nàufrag escocès anomenat Alexander Selkirk, abandonat durant més de quatre anys en una illa del Pacífic. De fet, 'Robinson Crusoe' (La Casa dels Clàssics) és força més que una crònica de desventures, ja que Defoe fa servir les peripècies de Selkirk per il·lustrar el desenvolupament de la humanitat des del neolític fins a la societat esclavista del seu temps.
25 d'abril
El 25 d'abril de 1947 va néixer a Amsterdam un nadó esprimatxat a qui van posar el nom de Johan Cruyff i que esdevindria una icona del futbol mundial, creant un espectacular estil de joc basat en l'alegria de posseir la pilota i el plaer d'atacar sempre. La colla d'eixelebrats i fanàtics de Cruyff que componen La Sotana van recopilar els fets essencials de la història i del present blaugrana a 'Gran enciclopèdia del Barça' (Blackie Books), totxo de consulta que no pot faltar en cap lavabo culer.
26 d'abril
El 26 d'abril de l'any 121 dC va néixer a Roma Marcus Aurelius Antoninus que va ser emperador durant gairebé dues dècades. Va ser prou assenyat per compartir el poder amb el seu germà Luci, fins que va morir als 58 anys, segurament de pesta, mentre era al Danubi dirigint una campanya militar contra els germànics. El pensament estoic de Marc Aureli ens arriba de manera poderosa i íntima gràcies a les pàgines escrites en primera persona de 'Meditacions' (Llibres de l'Índex), on t'explica que tu no pots evitar patir desgràcies, però sí pots aconseguir que no et facin infeliç. Quan la vida et pesi, alleugereix-la amb Marc Aureli.
27 d'abril
El 27 d'abril de 1882 va morir a la ciutat de Concord, Massachusetts, l'assagista, conferenciant i molt bona persona Ralph Waldo Emerson. És impossible exagerar el caràcter fundacional del seu pensament en l'optimisme individualista americà. Des d'Edison a Steven Jobs, de Walt Whitman a l'Apol·lo 11, tot beu de les seves fèrtils i vivificadores idees. Emerson va prendre la filosofia als acadèmics per donar-la a la gent, per tal que en fessin coses. De manera sensata i òbvia, Emerson redefineix l'individu i el constitueix a partir d'una inalienable confiança en si mateix. I, així, també la mirada cap a la natura canvia, esdevenint exaltada i còmplice. Llegeix, per exemple, 'Naturalesa' (Quid Pro Quo) i descobriràs com una passejada pel bosc et pot fer recuperar la fe en la teva rotunda llibertat.
28 d'abril
El 28 d'abril de 1926 va néixer a Monroeville, Alabama, l'escriptora Harper Lee, que als 34 anys va publicar un apassionat al·legat contra els prejudicis racials que havia observat en la seva Alabama natal titulat 'Matar un rossinyol' (La Butxaca). La narradora de la història és Jean Louise Finch, una perspicaç nena de sis anys a qui tothom anomena Scott. És filla d'un advocat de poble, Atticus Finch, que es fa càrrec de la defensa d'un jove negre, Tom Robinson, acusat per un agricultor blanc i borratxo d'haver violat la seva filla. El retrat d'una societat estúpidament racista va impactar als lectors americans dels 60. El llibre es va convertir en un èxit rotund i va rebre el premi Pulitzer.
29 d'abril
El 29 d'abril de 1951 va morir a Cambridge, Ludwig Wittgenstein, filòsof pertorbador que va viure mitja vida a Àustria i l'altra mitja a Gran Bretanya. També la seva filosofia estava escindida en dos, ja que va passar-se mitja vida buscant la manera de convertir el llenguatge en una matemàtica exacta i l'altra meitat defensant just el contrari, que el llenguatge no podia ser altra cosa que un joc de regles arbitràries.
Per conèixer el segon Wittgenstein podeu llegir 'Investigacions filosòfiques', (Edicions 62) i per descobrir el primer Wittgenstein, molt més críptic i radical, proveu d'endinsar-vos en el 'Tractatus logico-philosophicus' (Ela Geminada), un text escrit a les trinxeres, durant la Primera Guerra Mundial.
30 d'abril
El 30 d'abril de 1947 va morir a Buenos Aires, Francesc Cambó, empresari, mecenes i un dels polítics catalanistes que amb més tenacitat i astúcia va intentar trobar la manera de fer encaixar Catalunya dins d'Espanya. No se'n va sortir, tot i haver estat a punt més d'un cop de ser president del govern espanyol. Va cometre l'error de donar suport al feixisme espanyol, contribuint així a destruir tot allò pel que havia estat treballant tenaçment.
Llegiu 'Francesc Cambó. L'últim retrat' (Edicions 62) de Borja de Riquer, per comprendre una vida ambiciosa, apassionada, insòlita i contradictòria d'un català extraordinari.
01 de maig
L'1 de maig de 1994 va morir al circuït italià d'Imola el carismàtic pilot brasiler de fòrmula 1 Ayrton Senna. El tres cops campió mundial sovint havia fet pinya amb altres pilots per intentar millorar la seguretat de les curses. Malauradament, durant el Gran Prix de San Marino, es va trencar la direcció del seu Willliams, va xocar de cara contra un mur de formigó i un braç de la suspensió va travessar-li el casc.
Senna era un ídol que moria jove, als 34 anys, com també va morir als 36 anys un altre ídol dels 90. Llegiu 'Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater' (Folch & Folch) escrit per Pep Blay.
02 de maig
El 2 de maig de 2011 va ser executat per l'exèrcit nord-americà el líder islamista Osama Bin Laden, responsable de l'atac terrorista que va destruir les Torres Bessones de Nova York usant avions plens de passatgers. Els EUA van canviar l'11 de setembre del 2001, encetant una era en la que se sentien un país vulnerable.
El periodista de TV3 Xesco Reverter va viure a Washington entre 2017 i 2022 i va poder escoltar molts americans perplexos o enrabiats que vivien amb esperança i desconcert la paranoica presidència de Donald Trump. Llegiu les seves històries a 'Estats Units, el país de les contradiccions' (Ara Llibres).
03 de maig
El 3 de maig de 1891 va néixer a Kíiv, Ucraïna, l'escriptor Mikhaïl Bulgàkov, autor de l'extraordinària sàtira 'El Mestre i Margarita' (Proa), que explica la visita a Moscou del misteriós mag Vòland, que és Satan en persona, que viatja acompanyat d'una cort de personatges estrambòtics que semblen una família de superherois Marvel d'abans de la guerra. Tots plegats provoquen el caos en la depriment i burocràtica capital soviètica.
La història es complica quan la feliç colla diabòlica es proposa ajudar a uns dissortats amants. Ell, el Mestre, és un escriptor menystingut per l'elit literària, autor d'una novel·la sobre Crist i Ponç Pilat. Ella, Margarita, és una abnegada alumna i única lectora. L'artefacte narratiu permet a Bulgàkov deixar-les anar pel broc gros, filosofar amb una alegria que fa goig i posar a caldo la merda de règim comunista que li va tocar viure.
04 de maig
El 4 de maig de 1994 es van signar a la capital de Noruega els Acords d'Oslo, entre el primer ministre d'Israel Isaac Rabin i l'històric líder palestí Iaser Arafat. L'acord contemplava la creació de l'Autoritat Nacional Palestina que, amb una mica més de seny per una i altra banda, hauria pogut ser l'embrió d'un estat palestí.
Els somnis es van pansir i la crua realitat va crear personatges cínics com el protagonista del thriller 'El poeta de Gaza' (Club Editor) de Yishai Sarid. Es tracta d'un agent dels serveis d'intel·ligència israelians a qui ordenen que s'apunti a un curs de creació literària impartit per una intel·lectual pacifista. L'objectiu és que l'ajudi a guanyar-se la confiança d'un vell poeta de Gaza que resulta ser el pare d'un astut terrorista.
05 de maig
El 5 de maig de 1872 va aparèixer el primer número del setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa que, juntament amb El Papus i El Jueves, forma la divina trinitat de l'humorisme de vàter català. Després, han vingut altres coses que ens han fet riure, com el Pasta Gansa, Lo Cartanyà o les ben argumentades crítiques de Miquel Bonet als episodis de Joc de Cartes.
Els teòrics de l'humor s'han trencat les banyes intentant definir l'alquímia en la recerca de la pedra filosofal de l'humor intel·ligent. Però l'humor, com una truita de patates, no necessita ser intel·ligent i n'hi ha prou que sigui bo. Ara podeu dur-vos al vàter 'Vida de Teresina' (Rosa dels Vents) escrit per Pol Vinyes i Jordi Milán.
