Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l’humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l’innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal». David Sedaris és escriptor, humorista i articulista a The New York Times. Fill d’una mare que el deixava fora de casa congelat en dies de neu i un pare que quan no hi havia ningú li revisava el cul al lavabo de dalt per buscar hemorroides, viu a Anglaterra, on passa fred amb el pintor Hugh Hamrick, un eriçó i dues granotes.
ONA-REC
El 16 d'abril de 1896 a la població romanesa de Moineşti l'inclassificable artista i poeta Tristan Tzara, fundador a Zúric del moviment dadaista, una de les coses més boges que va parir l'eixelebrat segle XX. El dadaisme va ser una estimulant demostració que l'humor podia ser art, o que l'art podia ser humor.
Actualment, pots llegir les abonyegades històries que David Sedaris aplega a 'Panxacontent' (Comanegra), on retrata amb sarcasme personatges dadaistes que no saben que són dadaistes, cosa que encara fa més gràcia.
