La insurrecció de dos mil homes a la Bisbal el 1869 contra la Corona espanyola. Amb dos protagonistes històrics: el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà.
El 6 d'octubre de 1869, a la població empordanesa de la Bisbal, va esclatar un combat entre prop de tres mil homes alçats en armes i les tropes del Regne d'Espanya. Va ser el Foc de la Bisbal, un aixecament revolucionari que pretenia posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República federal. Al capdavant de la revolta hi havia el diputat i alcalde Pere Caimó, un idealista fill d'indians contraris a l'esclavitud, educat en les idees més avançades del seu temps. Ell, la seva esposa Isabel Batalla i la sindicalista pionera Isabel Vilà són els protagonistes d'una història en què s'enfronten el despotisme i l'idealisme, els privilegis dels senyors contra els valors de progrés i justícia social, en un relat vibrant sobre l’etern conflicte entre la llibertat i el poder.
ONA-REC
El 19 d'abril de 1819 va néixer a Sant Feliu de Guíxols Pere Caimó, polític republicà que entre setembre i octubre de 1869 va encapçalar l'aixecament federalista conegut com La Rosa de la Bisbal, que va mantenir en escac durant dos mesos a les tropes de la corrupta monarquia espanyola.
En fracassar la revolta, Caimó va ser condemnat a mort, però no va acabar aquí la seva història. Per saber-ne el final, cal que llegiu la intensa novel·la 'El federal' (Proa) de Sebastià Alzamora, protagonitzada per Pere Caimó i Isabel Vila, una de les pioneres del sindicalisme català.
