El temps de les cireres és una de les obres més significatives de la literatura catalana contemporània. Publicada el 1976, poc abans de la mort de Franco, aquesta novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi és una crònica profunda i emotiva que explora les conseqüències de la Guerra Civil espanyola i el franquisme a través del retrat de tres generacions d'una família catalana.
La protagonista, Natàlia, torna a Barcelona als anys setanta dopo dotze anys vivint a França i Anglaterra. Aquest retorn li serveix per confrontar-se amb el passat i el present de la seva família, enmig de la grisor de l'època franquista. A través de la seva mirada, Montserrat Roig dibuixa una societat marcada per la repressió, la crisi de valors i la desintegració del pensament ideològic, especialment crítica amb una burgesia catalana que s'havia acomodat al règim.
Una obra cabdal de la literatura de la Transició
Amb un estil que combina realisme i elements lírics, Montserrat Roig (1946-1991) aconsegueix fer de El temps de les cireres una novel·la imprescindible per entendre la memòria històrica de Catalunya. L'obra és un clam contra l'oblit, un testimoni de les generacions que van viure sota la censura i la repressió, i una reflexió profunda sobre la cerca de sentit vital enmig de la barbàrie.
Aquesta novel·la històrica i social és lectura obligatòria per a tots aquells interessats en la literatura catalana, el franquisme i la recuperació de la memòria democràtica del segle XX.
