«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»
ONA-REC
El 24 de gener de 1977 un grup d'assassins d'ultradreta van assaltar un bufet d'advocats laboralistes situat al carrer Atocha, deixant cinc morts i quatre ferits greus. Els assaltants se sentien tan segurs de poder comptar amb la complicitat de la policia espanyola que no es van ni molestar en fer el gest d'intentar fugir de Madrid.
Atemptats com el d'Atocha van mostrar la putrefacció del moribund règim franquista, una repressió política i policial brutal, cruel, ineficaç i sovint grotesca, tal i com testimonia el corprenedor document històric que és '1969' (L'Altra Editorial) d'Eduard Márquez.