Grimpar, a part de ser atractiu, té alguna cosa de màgic. És com un retorn als avantpassats més llunyans, als homínids que es movien amb les quatre extremitats. Quan grimpem per assolir un cim sembla que siguem més a prop del cel. Només grimpant s'arriba a la majoria dels cims del Pirineu central, inclosos els mítics tresmils. Al Pirineu català n'hi ha menys, i una bona part són assequibles a peu per itineraris normals, però hi ha altres rutes que requereixen grimpada fins i tot en sectors que no són d'alta muntanya, com a l'Albera o l'Alta Garrotxa, a més de serres exteriors del Prepirineu. Dominant la grimpada fàcil, superant passos puntuals de segon i de tercer grau, acostumant-nos a trams aeris i perdent la por, ens mourem sense problemes pels 50 itineraris que oferim del Pirineu català i la resta de la serralada.
