La Rosa de Foc s’havia encès en revolta anys abans i es mantenia brasa encesa. En aquest clima de revolta latent, el Noi del Sucre arribà a Barcelona des de la seva Lleida natal per a donar-se a la lluita pels drets socials en la seva militància en la CNT. Salvador Seguí havia entès que la lluita havia d’ocupar tots els fronts i que, tots els mitjans necessaris implicava cobrir des de la resposta armada contra el pistolerisme de la patronal i la burgesia fins la batalla de les idees. Precisament, esbirros del Sindicat Lliure van cosir-lo a trets en ple carrer protegits per una aliança entre la patronal, governació i la dreta política. No van suportar la victòria de la Vaga de la Canadenca que proclamava: 8 hores de treball, 8 hores d’esbarjo, 8 hores de descans. Com que les victòries no són per sempre, com tampoc ho són les derrotes, hem de vetllar pels drets socials, encara.
