Existeix un País Basc més enllà de les notícies polítiques, i sovint de violència, que es troben als mitjans de comunicació? No hi ha res més, a Euskadi? En el seu llibre anterior, A peu per Castella, Josep M. Espinàs ja es mostrava sorprès per l’absència de testimonis viscuts sobre el páramo i les terres de Sòria. Ara pot dir: «Els camins de Bizkaia, tampoc han vist passar mai cap escriptor que volgués anar a poc a poc per veure alguna cosa no premeditada, però real?»A peu pel País Basc és la crònica literària de la immersió que Espinàs ha fet en un paisatge i unes formes de vida que contrast fortament amb les seves experiències anteriors. I la narració desmunta també molts tòpics, perquè l’escriptor mira i escolta allò que només a peu es pot veure i sentir als camins, als carrers i a les places dels pobles de Bizkaia.I així troba, al bosc d’Ermua, el capellà amic d’un regidor assassinat; i a Markina, la Universitat de la Pilota, i en una casa rural una basca nascuda a Califòrnia, i els supervivents del bombardeig de Gernika, i arriba a Lekeitio per entendre una mica més els bascos mirant el mar.A peu pel País Basc no és un llibre de política, ni d’història, ni de sociologia d’Euskadi. Es la narració d’una experiència personal, modesta però reveladora, d’uns fets i d’una gent que no surten mai als titulars dels diaris.
