«Aquesta és la nostra policia», va dir molta gent arran dels atemptats de l'agost de 2017 i, sobretot, després dels fets de l'1 d'octubre. És un crit d'agraïment, i d'identificació i afirmació política amb uns cossos policials. Com les flors dipositades als vehicles dels Mossos i la Guàrdia Urbana a la manifestació de Barcelona pocs dies després dels atemptats. El sistema policial de Catalunya va néixer els anys vuitanta, confrontat amb el model centralista i repressor del franquisme. Des d'aleshores s'ha anat consolidant fins a substituir els cossos de seguretat de l'Estat, un fet gairebé inèdit en els darrers quaranta anys en països que no són independents. Però no tot han estat encerts. Jaume Bosch aporta elements d'anàlisi que ajuden a entendre com hem arribat fins aquí, quines resistències ha exercit i exerceix l'Estat central, i quina seguretat ha de voler una societat democràtica que s'enfronta al sorgiment d'ideologies reaccionàries, un terrorisme globalitzat i noves formes de criminalitat. Una anàlisi que es mou, com diu Rafael Ribó al pròleg, per la línia fina que relaciona el dilema entre la seguretat i la defensa de les llibertats i dels drets humans.
