El matí del 16 d’abril de 2014, el ferri Sewol es va enfonsar davant de la costa coreana. Entre les moltíssimes víctimes d’aquell naufragi hi havia dotze professors i dos-cents trenta estudiants de secundària d’un institut proper a Seül que anaven de viatge d’estudis.Aquesta tragèdia va trasbalsar la societat coreana i encara més quan es van saber les causes de l’accident, una maniobra errònia del vaixell i la sobrecàrrega. A més, amb la investigació es van descobrir un seguit de negligències inadmissibles en el retard de les maniobres de salvament i tota una trama de corrupció al voltant dels permisos i les condicions de navegació del ferri. L’escàndol va ser colossal, va esquitxar el govern, el primer ministre va dimitir i l’estat va haver d’indemnitzar els familiars de les víctimes. A Corea del Sud, aquest naufragi encara ara és una ferida oberta.Quan el 2018 va venir a Barcelona a presentar els magnífics contes de Corre, pare, corre!, Kim Ae-ran ens va explicar que des del naufragi del Sewol li havia canviat la visió del món i l’escriptura se li havia tornat més reflexiva, més trista, més existencial.A fora ja és estiu va ser escrit el 2017, i l’hem de llegir com una resposta al dol i una manifestació de les incerteses provocades per aquella tragèdia: set històries, set balades elegíaques, que tenen com a fil conductor l’evocació del sentiment de la pèrdua i del buit de l’absència.Només una autora majúscula com Kim Ae-ran pot trenar uns contes tan delicats i punyents, uns contes que ens interpel·len i ens aboquen a fer-nos les preguntes essencials de la nostra condició humana.
