Yiyun Li va perdre els dos fills: en Vincent tenia setze anys, el 2017, i en James dinou, el 2024; tots dos germans es van suïcidar amb pocs anys de diferència i no gaire lluny de la casa familiar.
Instal·lada al caire d’un abisme emocional, Li es refugia en la raó i la lògica, escriu, reflexiona, analitza, i busca les paraules per expressar l’inexpressable, no només a través de l’escriptura sinó també de la lectura, la natura i la música: feineja al jardí, llegeix Camus i Wittgenstein, toca el piano i, en definitiva, intenta comprendre les decisions dels fills i enfrontar-se a una pèrdua duríssima. Però lluny de caure en el melodrama, el text agafa una volada extraordinària a través d’un llenguatge cru, despullat i contundent, d’una honestedat fonda i d’una mirada insòlita sobre la mort.
Com Joan Didion, Maggie Nelson o Vivian Gornick, la veu de Yiyun Li és radical, insondable i immensament lúcida, i ressona molt més enllà de les pàgines del llibre. A la natura les coses simplement creixen reivindica el valor de la paraula i l’escriptura —i també de la lectura— com a actes insubornables de supervivència i resistència contra l’oblit i el silenci. Una obra excepcional.
