El retrat d'un temps i d'un país. De l'home que ha construït la banda sonora de diverses generacions.
A propòsit de Joan Manuel Serrat no és només un llibre sobre ell. És la biografia d’un temps i d’un país, des que va néixer el 27 de desembre de 1943 fins a l’últim concert que ha fet, el 23 de desembre de 2022 a Barcelona, vista pels ulls d’un periodista i escriptor que l’ha seguit des que era petit, quan el va sentir per primera vegada i va demanar a familiars emigrats a Barcelona que li portessin els seus primers discos gravats en català.
Serrat ha construït la banda sonora de diverses generacions. Ara, Juan Ramón Iborra escriu sobre el Noi del Poble-sec com si expliqués un record, intercalant capítols de les seves trobades i entrevistes en el seu context, des que es van conèixer el 1973, després del concert que va fer a la plaça de toros de València.
Serrat representa, més enllà de les seves cançons, un exemple d’honestedat, de conceptes morals ben arrelats. Va néixer quatre anys després que s’acabés la Guerra Civil en el si d’una família de perdedors que va patir la postguerra de l’estraperlo i les penúries. Ell va saber pujar fins a dalt de tot. Ara que s’ha jubilat dels escenaris, val la pena acostar-se al bagatge que ens deixa Serrat amb un grapat de boniques cançons i una ètica a prova d’insensats. I de nostàlgies.
