A través està format per tres parts, que podríem llegir com tres llibres per separat. En la primera part, Glòria Coll reflexiona sobre la memòria (“memòria: bastó corcat / sobre el qual no goso vinclar-me”) i el passat, amb un notable descrèdit sobre algunes de les figures familiars; també hi ha la infantesa i la vida senzilla al poble. Els poemes són molt descriptius, però com en tot el llibre, la poeta juga amb un ús eficaç del joc d’oposats i amb repeticions i al·literacions. Amb un ús intel·ligent d’aquestes figures retòriques, la lectura dels poemes resulta planera, suau. A la segona part, Coll explora noves mirades sobre l’erotisme i la relació afectiva i sexual entre home i dona; aquí la poeta es mostra molt oberta a nous models de relacions interpersonals i utilitza la ironia i lleus tocs d’humor. Finalment, la tercera part constitueix un quadern de somnis molt ben travat i molt ben articulat, amb un ampli espectre d’imatges oníriques d’una alta qualitat literària i psicoanalítica.
