En diu Joan Martí i Castell al pròleg del llibre que "Vallverdúés una observador a ull nu; ni té necessitat ni vol res ques'interposi entre la seva més pregona humanitat i l'entornmés proper i més llunyà que l'envolta. Per això és moltencertat i té peculiar significat el títol que ha volgut donaral conjunt variat de poemes que recull en aquesta obra. Unpoemari que avança amb sinceritat i pulcritut promeses ambla capçalera epigràfica, gravada en pedra ferma, dedicadaa l'Antonieta: quatre versos d'art major, decasíl·labs i ambrima assonant, on es mesclen la saviesa, l'esperança, l'atzar,el pas dels segles, la pols dels difunts i l'oblit dels qui viuen. Ila nitidesa i la veracitat es van desenvolupant sense defallir nidecebre mai, ni un instant ni un mot, al llarg de tot el llibre".
