La petja cultural que hem heretat del món romà és encara més vigent que mai. Ells van crear la primera globalització establint un imperi multiètnic, amb llengües vehiculars: el grec, principalment a Orient, i el llatí, que es va convertir en el que en podríem dir l’anglès d’avui dia. Van posar en circulació un sistema monetari únic, com l’euro actual, i tenien un mercat que abastava tot l’imperi i un dret ben avançat al seu temps. Sabien gestionar el reciclatge, les escombraries i els envasos sense retorn. Eren habituals el biquini, les illes peatonals i la limitació de circulació, el servei de bombers, les piscifactories, l’arquitectura prefabricada... Tenien idees clares sobre l’ecologia i el medi ambient, les eleccions i els candidats, les pandèmies i com anomenar el temps. Els cracs econòmics i el canvi climàtic no els van ser aliens. Coses tan nostres com els calçots, l’afany boletaire o la barretina troben també el seu parió al món romà. Una forta herència cultural que evidencia la necessitat de no menysprear el món clàssic, perquè qui perd els orígens, perd la identitat.
«Volem parlar del nostre món occidental, que encara té profundes arrels clàssiques, i de Roma com a bressol directe, amb les seves llums i ombres».
