Vet aquí divuit impertinències en forma d’episodis bíblics i hagiogràfics, faules iròniques, relats de malsons, mites esguerrats, cròniques negres tragicòmiques, contalles populars, epopeies fallides, apòlegs fúnebres i fabliaux eròtics que delaten un univers humà a mig camí entre allò que és inquietant i allò que és absurd, sempre sota un paraigua bufonesc. S’hi retrata la gesticulació del desencant mitjançant una col·lecció de ficcions, un Àlbum del naufragi de l’espècie humana. A les tradicions occidentals i obsessions personals que l’autor ha triat, aquest hi introdueix vectors desidealitzants o «realistes», biaixos inesperats, metàfores de decepció que enganyen l’horitzó d’expectatives del lector. L’autor hi aborda situacions que aparenten un alè heroic o un prestigi mític, literari o tradicional, personatges que pretenen haver assolit algun dels somnis humans emblemàtics (la invisibilitat, el viatge en el temps, la resurrecció, la immortalitat, la persistència de la memòria...) o peripècies que evidencien la cara oculta de la rellevància que els ha atribuït la tradició occidental (el suïcida permanent, el malalt secular, el sant deslleial...). Finalment, tot plegat desemboca en la més perfecta banalitat o en una situació grotesca, de vegades torbadora.
