Quan l’assassinat es converteix en estructura d’estat. «No soc mala persona, però hi ha gent que se’ls ha de matar». Amb aquestes paraules d’un dels assassins confidents de Patricia Evangelista ja som davant del mirall. Aquesta investigació unànimement aclamada destapa el règim de terror embogit de Rodrigo Duterte a les Filipines, però, més enllà d’això, ens parla de l’eròtica bàrbara de la violència i la seva enorme capacitat de transmissió. Un estudi de la manipulació de masses, de la por com a benzina del despotisme, de la ment psicòpata que batega en els ciutadans més «respectables». Si arribava al poder, va advertir Duterte, als criminals els valdria més penjar-se, perquè ell mateix els mataria un per un, si feia falta. Salvar el país liquidant la seva púrria. I el poble s’hi va bolcar. L’objectiu central eren els «drogates», però un cop t’hi poses, on dius que prou?
