Pere Guixà, amb L’examen de l’autodidacte (Quaderns Crema, 1999), es va revelar com una de les veus més potents de l’actual panorama literari català. El ritme i el misteri de la seva prosa, amb la imaginació de qui percep la raresa de molts moviments de la vida humana, atent als seus replecs i vigilant a l’invisible, construeixen un teixit sòlid i ambiciós, que, a més, es reforça per un poderós instint verbal. L’expressió s’amagreix així fins a convertir-se en un múscul vivíssim, desconcertant i torbador.«Passa poques vegades que la lectura d’un llibre d’un autor novell convenci d’una manera tan rotunda.»«Per la solidesa del seu bagatge i per la contundència de l’estil, Guixà ha obert una escletxa en la narrativa catalana contemporània.»«L’autor sap controlar amb força l’art de narrar.»
