Concebut des del 1943 i publicat el 1947, aquest llibre constitueix una de les crides més impressionants i pertorbadores que s’han escrit mai perquè els estralls de la Xoà no siguin oblidats. Sachs hi obre una via poètica per dotar de veu els morts a fi que ens recordin, sense subterfugis, els horrors dels camps de concentració (el recull s’inicia precisament amb una colpidora invocació a «les xemeneies»), els éssers estimats que ja no hi són, els destins de tanta gent anònima truncats de soca-rel o els col·lectius desfets pel desastre. I aconsegueix que els estatges de la mort continuïn presents dins nostre perquè, entre tots, maldem perquè no tornin a existir.
ONA-REC
El 12 de maig de 1970 va morir a Estocolm l'escriptora d'origen alemany Nelly Sachs, que només quatre anys abans havia obtingut el premi Nobel de Literatura. Havia nascut a Berlín i el 1940, als 49 anys, va fugir de l'Alemanya nazi per establir-se a Suècia.
Just en acabar la Segona Guerra Mundial va dedicar la seva obra poètica i narrativa a intentar entendre el tràgic destí del poble jueu, el cruel sense sentit de la Xoà. Una de les seves obres més emblemàtiques és 'Als estatges de la mort' (Adesiara) on dóna veu als morts, component una colpidora i espectral polifonia de moments viscuts, éssers estimats i horrors viscuts en els camps de concentració.
