Amb aigua d’arròs ens parla de la creació i la fi de l’organització Euskadi Ta Askatasuna; o, almenys, un inici i un final, vinculats a la vida de l’autor. Mitjançant un exercici d’introspecció, Mikel Antza comença aquest assaig personal amb Txabi Etxebarrieta i acaba amb la tieta Luzi. Entremig, deixa lloc a multitud de noms significatius, ressonants o desconeguts de la història del poble basc. El Procés de Burgos és el fil conductor que uneix l’inici i el final, ja que l’autor ha entrevistat algunes de les persones acusades. Teixint els seus testimonis com a teló de fons de la història i, escrivint entre línies amb aigua d’arròs, desvetllarà allò que s’ha hagut de mantenir invisible. L´autor s´obre en canal per a explicar la seva relació amb l´organització ETA. Des que va escoltar la gravació clandestina d´El Procés de Burgos, passant pel despertar de la seva implicació, i el relat de l´extensa xarxa d´un moviment que ha marcat la història política basca dels darrers 70 anys.
