Durant les primeres dècades del segle XX, André Gide va tenir una presència pública molt destacada. Les seves idees, vehiculades en bona part des de La Nouvelle Revue Française, i la seva figura, reconeguda amb el Premi Nobel el 1947, van transcendir a bona part de les literatures europees. Aquest llibre ressegueix la presència de l’autor a Catalunya; s’hi estudia el paper d’alguns agents culturals (autors, crítics, editors, revistes), i es para esment a les traduccions publicades entre el modernisme i l’inici de la dictadura franquista