Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut a l'illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina, bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més d obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs d'arreu de la Corona d'Aragó. Estigué al costat dels papes de mitjans del segle xv, que arribaren a qualificar-lo de «príncep dels filòsofs» per la seva gran cultura. També va ser un fidel servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la seva política italiana, tant per la seva influència davant el papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial. Aquest llibre, fruit d'una intensa recerca en arxius de Catalunya, Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible, la biografia d un cardenal mallorquí del segle xv que visqué durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius propis, Antoni Cerdà hagué de moure s entre els interessos, sovint contraposats, del papa i el rei.
