Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d’enyorar per començar a viure.
La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l’escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l’opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l’Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que la Lena es plantegi dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l’amor.
Aquest tros de vida explora amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant. Amb una escriptura precisa i carregada d’intensitat emocional, Estel Solé ens ofereix un relat captivador que ens parla de la fragilitat i la resiliència humanes.
«Giro sobre mi mateixa i observo l’entorn com si volgués fer-lo entrar dins meu. Badar, quin plaer i quin luxe! Vaig sempre amb els aclucalls als ulls, seguint mig cega el ritme imperiós de la rutina, i ara m’adono que no era conscient de fins a quin punt trobava a faltar mirar una mica més enllà, improvisar i ser jo altra vegada. Ara i aquí, en aquest bosc de fades amagades, les hores i els minuts em tornen a pertànyer».
