L'espai clos d'una figura geomètrica, com un hexàgon, delimita l'espai vital per on transcorre la nostra existència,un terreny difícil de franquejar. Dins aquest redol hi ha l'ésser, ia l'exterior, allò que és desconegut però que ens il·lumina. Tan sols tenim una eina per establir el diàleg entre aquests dos àmbits: la matemàtica amb els elements d'abast universal com l'infinit, la tangent, el zero, el círcle,el poliedre, les fractals… Només ells tenen la capacitat de posar llum al fet únic i intrínsec que resta inalterable i que se sintetitza en una geometria primigènia, a l'origen de tot. Una reflexió que ens apropa als fonaments, a la nostra essència.Atès que tot,tot,es transforma en analogiesi en un cos semblant,descobrir allò inalterablei estàticés desvelaruna geometria primigènia.
