La pedra seca forma part del nostre imaginari col·lectiu, dona forma al paisatge i és una manera d’explicar la nostra història, és molt més que una tècnica constructiva.
Aquest número explica com aquest no és un patrimoni de museu, sinó que la pedra seca és un patrimoni viu que desperta l’interès, la imaginació i l’activitat de milers de persones: pagesos, arquitectes, biòlegs, artistes, mestres, aprenents.
Una publicació amb la mirada sobre els marges, les barraques, els pous, els aljubs i altres elements que esquitxen el nostre país i sobre la gente que els manté i en fa bandera: aquesta tècnica (que forma part de la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco) també ens dona respostes als reptes constructius i ambientals d’avui i de demà.
