A l'edat de trenta-nou anys, Michel de Montaigne (Perigord, 1533-1592) es va retirar a la biblioteca del seu castell per començar una obra que ja no deixaria fins a la mort i que iniciava un nou gènere literari: l'assaig.
Fill de l'humanisme i de l'afany cultural i artístic del Renaixement, Montaigne creia que el saber havia de permetre a l'home l'aprenentatge per viure i morir serenament. En aquest sentit, els seus Assaigs manifesten una lúcida penetració que revela, a més d'una curiositat per totes les expressions de la natura humana, un poder constant de comprensió, de calma espiritual i d'independència. Home de vasta erudició i cultura literària, Montaigne se serveix de les lectures dels clàssics per entreteixir les seves reflexions, amb un estil planer que dona a l'obra un to de conversa. Els Assaigs han estat i són encara un referent indispensable de la cultura europea. Insistentment citats i discutits durant segles, constitueixen el model d'una manera de fer i de pensar que, al costat de Shakespeare i Cervantes, inaugura la modernitat.
