En consonància amb l’opinió dels catalanistes progressistes i de la major part de la gent del carrer, Apel·les Mestres (1854-1936), un dels poetes més populars de la Barcelona i la Catalunya menestral i burgesa, va publicar dues obres poètiques que constitueixen una ruptura amb tota la seva obra anterior. La, per ell, inapel·lable denúncia de l’horror de la barbàrie ocasionades per la Gran Guerra i el moralment obligat atac a aquells que l’havien engegada donaren origen al recull Flors de sang i al poema èpic Àtila. Àtila i Flors de sang contenen passatges que s’han de considerar antològics dins la literatura catalana de guerra, no només per la insòlita virulència amb què s’hi ataquen els enemics de la pau, i la força de les imatges que s’hi empren, sinó perquè ens permeten llegir magnífics versos inspirats en moments històrics cabdals de la Gran Guerra.
