L’any 1942 el metge jueu Eddy de Wind es va presentar voluntari per treballar a Westerbork, un camp de trànsit situat a l’est dels Països Baixos. Allà va conèixer la Friedel, una jove infermera, i es van enamorar i casar. El 1943 els van deportar a Auschwitz en un tren de mercaderies, i un cop allà els van separar: l’Eddy va anar a parar al Bloc 9 i la Friedel al 10, on es feien els experiments mèdics.
Quan els russos van començar a apropar-se a Auschwitz, la tardor del 1944, els nazis van decidir fer desaparèixer els rastres dels seus actes abominables. Els presoners, la Friedel entre ells, van rebre l’ordre de replegar-se cap a l’interior d’Alemanya, en el que més tard es coneixeria com les «marxes de la mort». L’Eddy es va amagar i es va quedar a Auschwitz, on va trobar un llapis i una llibreta i va començar a escriure.
Aquesta és la seva història.
L’Eddy de Wind va compondre un relat dolorós i commovedor dels horrors del camp i va analitzar i observar els comportaments de les persones –bones i dolentes– i el que van ser capaces de fer. Va descriure Auschwitz com mai s’ha fet: des de dins i amb la profunda impressió dels fets acabats de viure.
