Josep Miquel Ramis analitza l'autotraducció i les implicacions que té per als autors i per als traductors. Aborda el tema des de tres angles complementaris: la teoria de la traducció, la teoria literària i la sociologia literària. Útil per a traductors professionals, docents, estudiants i investigadors de la traducció, la literatura i la sociolingüística, aquest estudi obre les portes a noves recerques, tant lingüístiques com culturals en general. "S’equivoca qui creu que estem davant d’una modalitat de traducció clarament homogènia. L'autotraducció és proteica, de perfils summament variats, per la qual cosa requereix l’aplicació de criteris classificatoris. Ramis, conscient d’aquesta necessitat, no refusa el desafiament d’oferir una proposta de categorització mereixedora de ser atesa." Del pròleg de Xosé Manuel Dasilva
