Barba-rossa és una novel·la construïda sobre una prosa exuberant, d’una immensa riquesa dialectal, en la que Joan Pons, amb una senzillesa digna dels vells savis orientals, aconsegueix capbussar el lector en les llargues travessies marítimes del protagonista, Roger Genestar; a distingir, amb la seva companyia, el cant d’un verderol del d’una cadernera; a escoltar el silenci de la garriga menorquina, envoltat de pins, alzines i llentiscle per, més tard, contrastar-la amb el soroll d’una simitarra assedegada de sang; a viure, com si fos un testimoni més, l’immens pòsit de dol i incertesa que quedava als illencs després d’haver experimentat en primera persona les ferotges ràtzies dels pirates.
