L'antic Egipte evoca un món de ressonàncies màgiques, de dinasties llegendàries i de saviesa oculta darrere de jeroglífics incomprensibles. A Europa, després de les especulacions esotèriques de l'egiptomania al segle XVIII, al segle XIX les audiències s'apropen a l'antic Egipte a través de l'òpera i de visites al museu, on admiren els objectes arqueològics i el repertori d'imatges de l'estil neogipci. Al segle XX l'interès per Egipte forma part de la cultura de masses i apel·la a un univers simbòlic que interpreta de manera nova i sorprenent les deïtats, els rituals funeraris o l'escriptura jeroglífica.
Aquest llibre ens obre els ulls als nombrosos vestigis que la seducció pel món egipci ha deixat a Barcelona. En trobarem als cementiris; en edificis públics; en obeliscs commemoratius; en arquitectures efímeres; però també en objectes quotidians, en la literatura de viatges, en escenografies teatrals i en pel·lícules projectades a Barcelona. Tots aquests elements, expressió local d'un somni universal, van associats a noms com ara Josep Vilaseca, Francesc Soler i Rovirosa, Eduard Toda o Oleguer Junyent, inspiradors de l'egiptomania que encara es viu avui a Barcelona.
