Barcelona no és aquest escenari de postaleta que els urbanistes volen projectar pel goig de turistes i classes acomodades. Per més que s'entestin a prefabricar conductes de disseny, Barcelona continuarà essent nostra.Barcelona és la gent, les contínues relacions variables que es donen en els carrers, en les places, en els bars o en les cantonades amagades. Barcelona és el lloc on tu vas créixer, on ens vam conèixer i ens vàrem fer els primers petons amagats en angles foscos de barris que van desapareixent a cop de talonari. Barcelona és el carrer, i el carrer és el lloc on sempre s'han denunciat les injustícies, on s'han demanat millores, on han nascut les utopies, on han esclatat les revoltes, on han sobreviscut els somnis moribunds i s'ha expressat la ràbia continguda, on hem vist néixer el dia per primer cop.Aquest recull de poemes intenta plasmar això: aquesta Barcelona de les persones que intenten sobreviure, precisament, en els mateixos carrers que alguns volen arrabassar-nos.