Quan el 1927 la revista Europa li demana un relat de viatges, que poc després es publicaria a la col·lecció Portraits de la France, Emmanuel Bove tria Bécon-les-Bruyères. En realitat, no fa altra cosa que sortir de casa, ja que durant l?hivern i la primavera de l'any anterior va viure al número 16 del carrer Madiraa d'aquesta localitat. Mentre que els altres escriptors de l'època van dedicar els seus textos a les ciutats o les regions més pintoresques de França, Bove va triar una banlieue parisina condemnada a la inexistència. Amb el seu irònic i poètic Bécon-les-Bruyères, es distanciava del literàriament correcte. Elogiat per Rilke i Gide, comparat amb Proust, amb un estil que gairebé sense dir res ho mostra tot, l'autor dirigeix la mirada a la perifèria, a la gent de a peu i, amb l'atenció d'un arqueòleg, qüestiona els objectes, revela els detalls més petits i alhora descobreix en la banalitat quotidiana el més real.
