La guerra, com a instrument polític, ha anat bastint un món regit per un patriarcat psicòpata, àvid de domini, que només comporta dolor i desastre. La lògica d’acumulació capitalista ens ha dut a una insostenibilitat que només podrem pal·liar mitjançant un rearmament moral no bèl·lic.Hem de situar-nos lluny del camp de batalla, girant l’esquena a la crueltat amb què s’ha bastit erròniament allò social. Hem de crear i recrear la vida, deixant que la bastida s’enfonsi per si mateixa, i mantenir el fil de la bondat del món, cosint i recosint el patchwork que ens sustenta i empara.