Superats els primers anys d’exili, Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas, respectivament consellers de Justícia i de Finances en el darrer govern de Lluís Companys, van iniciar, el 1956, una correspondència que s’allargà fins a la mort del primer el 1974. Amb un grau d’amistat i complicitat creixents, van construir una relació de forta confiança refermada per trobades a Mèxic, París i Saint-Martin-le-Beau. Per a Tarradellas, Bosch va ser un confident a qui podia demanar opinió sobre els conflictes derivats de la lluita per donar a conèixer la tasca de la Generalitat. Les cartes recullen declaracions del president sobre la situació espanyola a les acaballes del franquisme, la successió monàrquica, el suport d’algunes personalitats catalanes a l’espanyolisme, la formació dels moviments d’oposició i els contactes amb forces polítiques de la resistència exterior i interior. Més en concret, hi apareixen els problemes amb Òmnium Cultural, les disputes pel control dels Jocs Florals, les relacions entre les comunitats d’exiliats a Europa i l’Amèrica Llatina, i també amb Montserrat i l’abat Escarré. Aquest epistolari, que dona fe del combat de Tarradellas per assolir el reconeixement com a líder del catalanisme a l’exili i per impulsar el prestigi de la Generalitat, revela igualment detalls sobre el pensament de dues figures cabdals i amplia la mirada sobre la configuració de la Catalunya actual.
