Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d’avui són una font inesgotable d’entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d’emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure’l i robar-li les cries, i del castor que s’arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval. La llista d’animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l’unicorn (“una de les bèsties més cruels que hi ha”) o l’au fènix. Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D’aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l’imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d’aquests referents compartits. Autors de la talla d’Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s’exemplifica en la introducció al volum.
