Alguns crítics han dit de vegades que entre els trets que caracteritzaven l’obra de Marià Manent hi havia el de la brevetat. Aquest punt de vista es fonamentava molt probablement en l’extensió de la seva poesia completa, de no més de cent planes, i en la constatació de l’escassa presència pública del poeta.Aquesta bibliografia (que pot ser considerada exhaustiva en un percentatge del noranta-cinc per cent) vol contribuir a desfer aquest tòpic i probablement permetrà destriar entre els escriptors que han treballat en silenci i sense prodigar-se públicament, com en el cas de Manent, i la presència repetida d’altres en polèmiques i discussions, cosa que els ha donat, sens dubte, una major protecció ciutadana i una aparença d’obra més extensa.
