Què celebrem l'11 de setembre? Algunes curiositats que potser no sabies!
A ONA celebrem la terra i la nostra cultura sempre. I especialment el mes de setembre, que commemorem la Diada de Catalunya. Per això, del 4 al 15 de setembre podreu comprar més de 40.000 llibres en català amb un 5% de descompte si ho feu a través de la nostra web, Onallibres.cat, i amb el codi VISCALATERRA. A més, si sou socis d’Òmnium, l’Ateneu Barcelonès, la Plataforma per la Llengua, o del Nou Congrés de Cultura Catalana, tindreu el 5% de descompte tot l’any, a la web i a la llibreria de Pau Claris. Només cal que us identifiqueu amb el carnet o ens contacteu per correu electrònic si voleu fer una compra online.
Sabíeu que la Diada se celebra des del segle XIX?
Exactament, des del 1886, quan el primer acte de commemoració de la caiguda de Barcelona es va fer a l’església de Santa Maria del Mar, al barri barceloní de la Ribera. Com a curiositat, hi va assistir el dramaturg Àngel Guimerà, autor de peces tan extraordinàries com “Mar i cel”, que torna en versió musical aquesta tardor al Paral·lel; “Terra baixa”, o “La filla del mar” (https://www.onallibres.cat/teatre-terra-baixa-mar-i-cel-la-filla-del-mar). Aquell primer acte va tenir caràcter religiós, però el 1901, després d’una batussa amb els lerrouxistes amb 30 detinguts i una manifestació amb més de 12.000 persones, la Diada va esdevenir una reivindicació política, tot i que no va ser fins al 1980 que es va proclamar festa nacional de Catalunya. Tretze anys més tard, “Els segadors” es converteix en l’himne nacional.
Val a dir que, des del minut u, la primera Diada, el 1886, i gairebé totes les que la van seguir van ser prohibides per les autoritats competents del moment. Només se salven les celebracions dels anys de la República, marcades per l’Estatut de Núria, el 1932, i l’empresonament del president Lluís Companys, el 1935. Si voleu saber d’on veníem i cap a on anàvem, llegiu “La formació d’una identitat”, de Josep Fontana, en què el mestre cerca “explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món”.
Una altra curiositat de la Diada:
L’11 de setembre els catalans celebrem una derrota, l’entrada de les tropes borbòniques de Felip V a Barcelona —tot i que l’última ciutat que va capitular va ser Cardona, una setmana després.—, defensada per menestrals i artesans armats, liderats per Antoni deo Villarroel i Rafael Casanova. Si voleu saber com va anar tot plegat, podeu llegir “La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714)”, de Josep M. Torras Ribé, i si teniu curiositat pel que va ocórrer després, llegiu “Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII”, de Joaquim Albareda Salvadó.
Resulta que l’himne nacional de Catalunya, “Els segadors”, també sorgeix d’una altra derrota i també a causa d’un Felip. L’himne està basat en un idil·li popular del segle XVIII, que va recollir el filòleg Manuel Milà i Fontanals. La lletra actual és d’Emili Guanyavents, guanyador d’un concurs de la Unió Catalanista l’any 1899, que va generar molta polèmica. I per a la música, van triar Francesc Alió, que va acabar la feina el 1892. El cas és que l’himne parla del Corpus de Sang, el motí del 1640, que va acabar en la guerra dels Segadors, l’enfrontament dels catalans amb les tropes de Felip IV, que justament va acabar després del setge de Barcelona (1651-1652). Per saber-ne més, consulteu “La fi de la Guerra dels Segadors”, de Pere Cristòfol Escorsa.
Per tot plegat, ara, més que mai, fem xarxa per la terra i la llengua i posem en pràctica el que deia Pompeu Fabra:, “Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d'una llengua no es pot abandonar mai".
