Li diuen el concert del segle. L'esdeveniment del segle. Els artistes més importants del nostre temps s'han reunit per a una ocasió única. Les entrades, vint-mil, es van esgotar cinquanta-tres segons després de posar-se a la venda. No són ni Mozart, ni Beethoven, ni Bach, però la gent els adora. És música de merda, sí, i tot i això el públic els admira i la premsa els riu totes les gràcies. Poques hores abans de l'esdeveniment, té lloc una nova entrevista. L'Èric, l'intèrpret de la famosíssima cançó Boom Boom Boom, se sotmetrà a les previsibles preguntes de dos periodistes amb la despreocupació habitual. Però avui no li riuran les gràcies. Avui, per primera vegada, algú dirà prou a l'estupidesa de l'Èric. I a l'estupidesa dels seus seguidors. I a l'estupidesa de la humanitat sencera.
