Brunzzzit Contra el Col·lapse és l’exploració poètica, fragmentada i assagística de Laura Del Vecchio sobre la responsabilitat, la cura i la mort en temps de precarietat. El llibre s’atura en moments de por, ruptura o xoc, com quan un eixam transforma els humans en presa i les abelles en depredadores, apuntant cap a formes d’existència nascudes del risc i de la perillositat de la proximitat, on la cura és una pràctica que reconeix que pertànyer a la terra implica també ser-ne sostinguts, transformats i, finalment, devorats.
Del Vecchio dialoga i posa en tensió dues maneres d’entendre el món: d’una banda, el perill de la proximitat, que ens exposa a ser vulnerables i a reconèixer-nos com a éssers sempre ja contaminats i dependents dels altres; de l’altra, el perill de l’individualisme, que s’aferra a la il·lusió de control, però que alhora ens condemna a la ceguesa epistemològica i a la destrucció d’altres formes de vida.
En lloc de respostes tancades, l’autora s’apropa al brunzit de les abelles com a senyals que incomoden la certesa, exposen la fragilitat i obren la porta a imaginar altres maneres d’estar junts. Segons Del Vecchio, la proximitat, o l’espai que existeix entre el jo i l’altra, assenyala una manera de viure (i de morir) que reconeix la precarietat de la cura, el risc de fer-se responsable i la certesa d’acabar sent aliment per a altres.
